Un llibre de memòries sobre la vida de Josep Victori Llovera
LA FI D’UNA ICONA
El tancament del Victori Cocktail Bar, el 1995 va suposar una veritable desfeta a la ciutat. Arcadi Espada ho va resumir en el títol de la seva crònica d’El País: «Tanca el Victori i l’abatiment se cern sobre el món.»
El Senyor Victori ens ha deixat enmig d’aquesta època difícil marcada per la COVID. Ens vam posar tristos perquè ell, que va fer companyia a tanta gent, va haver de morir sol… Va alleujar les penes de tantes persones… Va guardar tants secrets… PEPITO, com li deia la gran família que va formar, està en els millors records de cadascun d’ells.
FORMA IMPECABLE
En la seva targeta va fer escriure «Barman de capçalera». Al cap i a la fi, què és un barman sinó una variant de psiquiatra? En l’acompliment del seu ofici va ser molt estimat per tots: premsa, caps, ajudants i clients. Les memòries de Josep Victori, escrites per ell mateix, són una crònica molt valuosa per a descobrir les maneres i costums de la postguerra a Barcelona. La ciutat vista des dels bars, amb el detall, el metodisme, la precisió i la meticulositat, l’olfacte fi, el paladar privilegiat i els colors dels records d’en Victori. Totes són característiques de pes quan es tracta de preparar un còctel deliciós.
MEMÒRIA PRODIGIOSA
«En Pepe ho sap tot, ho recorda tot, els noms dels locals, dels barmans, els seus companys, i parla d’ells amb una gran simpatia, amb una gran generositat. Només cal veure la mar d’anècdotes que sap, que explica aquest home, i les que calla, perquè la deontologia de la barra, malgrat el que alguns puguin creure, iguala, quan no supera, la del confessionari… Per què, Pepe, no et decideixes a escriure les teves memòries?»
Joan de Sagarra. La Vanguardia, Viure a Barcelona, diumenge 22 de febrer 2004
JOSEP VICTORI
Qui era? Un ésser meticulós que, després de jubilar-se va decidir complir el somni d’escriure unes memòries. Quan en família es va decidir que el matrimoni aniria a viure a una residència, la seva filla Marta va trobar el manuscrit a casa. Hi havia retallades de premsa, fotografies, pàgines mecanografiades i pàgines escrites a mà. Tot estava cuidat, la seva lletra perfecta, ordenada, semi inclinada i perfectament comprensible, el material ben ordenat… Impecable. I per descomptat el contingut interessant, inèdit, valuós.
MARTA VICTORI
La seva filla Marta va arribar fa uns anys a Memòries Edicions. Em va dir: “vull escriure un llibre sobre la meva vida. De fet, ja he començat, però vull que em guiïs en el procés”. Així ho vam fer i amb tot el que ha viscut durant el procés, ja el té gairebé llest. Jo no vull acabar aquest post sense felicitar a la Marta, que ja és la meva amiga per sempre, per ser tan bona filla, tan bona germana i tan bona mare. Una persona que ens ha donat una lliçó de dolçor, suavitat i coratge.
Rosa Serra Majem
Fundadora i Directora de Memorias Ediciones
