Un llibre de memòries sobre la vida de Pau Pascual Duran
EL NEN PAU
Vaig conèixer a en Pau a l’escola Costa i Llobera als 12 anys. Mai vam ser íntims amics, però sempre em va agradar especialment aquest somriure pintat en els seus llavis de manera permanent. Era càlid, menut, simpàtic… I malgrat això tenia tendència a la individualitat, diguem que era una entitat en si mateix, independent. Tenia bons amics, però els triava meticulosament i no solia formar part de grups molt grans. En Pau era delicat, especial.
POLIFONIA
Els escacs van ser l’última veu d’una vida polifònica. Va aprendre a jugar de nen, amb el seu pare i va destacar de seguida, encara que en l’adolescència es va oblidar del tauler i va jugar més a viure. No obstant això va fer tantes coses! Va ser amant de l’astronomia, de la fotografia i del jazz; tenia el seu blog: Viatge als Escacs; feia pàgines web; tocava el saxofon i la flauta travessera; dibuixava… Com diu la seva família va ser un home intel·ligent que feia les coses amb una perfecció i exactitud de veritable artista. I el seu llibre ho demostra.
PAU PASCUAL DURAN
Només tenia 56 anys quan va deixar aquest món… (Barcelona 1961-2017) massa aviat, encara que vaig llegir una frase de Maria Aurelia Campmany quan va morir el meu pare que avui li vull dedicar al Pau: “Mai és curta una vida tan intensa”. Raquel, la seva companya de vida, i “els seus peons”, Clara i Eloi, van trobar els correus que en Pau m’havia enviat en vida. Després va trobar l’original, i després el llibre mig maquetat… el perfeccionista va deixar la seva obra gairebé acabada i la vam acabar entre tots.
COLLARET DE PERLES
Va ser una gran alegria poder publicar la seva última creació, aquest collaret de perles no es podia quedar de cap manera en un calaix. Diuen els experts que és realment una joia que ell va tallar minuciosament, demanant als millors que li enviessin el comentari de les partides seleccionades per en Pau. Jo, que no sóc aficionada a aquest joc, vaig sentir la passió amb la qual els mateixos jugadors comentaven on havien guanyat o, al revés, perquè havien realitzat un moviment fallit. Molt interessant.
Rosa Serra Majem
Fundadora i Directora de Memorias Ediciones
