Josep Victori Llovera
MEMÒRIES D’UN BARMAN DE CAPÇALERA. Històries de la Barcelona de postguerra contades des dels bars. Josep Victori Llovera
A la seva tarja va fer posar «Barman de capçalera». Al cap i a la fi, ¿què és un bàrman sinó una variant de psiquiatre? En l’exercici del seu ofici va ser molt estimat per tots: premsa, caps, ajudants i clients. Les memòries de Josep Victori, escrites per ell mateix, són una crònica molt valuosa per descobrir les maneres i costums de la postguerra a Barcelona. La ciutat vista des dels bars, amb el detall, el metodisme, la precisió i la meticulositat, l’olfacte fi, el paladar privilegiat i els colors dels records de Victori. Al cap ia la fi, totes són característiques de pes quan de preparar un còctel deliciós es tracta.
Josep Victori Llovera va arribar a Barcelona als 14 anys, procedent de Sant Julià de Vilatorta. Del seu poble natal va portar fam i ànsies de prosperitat. Era un noi observador i diligent que va despuntar pel seu bon fer: tenia un do innat per barrejar, servir i atendre al públic. El propietari del mític Bar Marfil, que passava diàriament davant de la bodega on treballava, es va fixar en ell i li va fer una oferta. Al Marfil es va forjar com a bàrman de primera categoria, i quan l’establiment va tancar les seves portes, va decidir obrir la seva pròpia cocteleria: el Victori Cocktail Bar, que ràpidament es va fer un lloc d’honor entre les cocteleries barcelonines.
Victori va atendre durant 17 anys el seu establiment sense faltar ni un sol dia. El tancament del local el 1995 va suposar una veritable desastre a la ciutat. Arcadi Espada ho va resumir en el títol de la seva crònica d’El País: «Tanca el Victori i l’abatiment plana sobre el món.»