Ancoratge fonamental

Article de Javier Muñoz Pascual

Abans fins i tot del fatídic 11/09/2001 que obria la bretxa que assenyalava el veritable fi del segle XX i l’inici del XXI, el filòsof Zygmunt Bauman ja havia encunyat el terme que tan justament descriu la nostra època: la modernitat líquida. El nostre entorn és cada vegada menys estable o, per seguir amb la precisa adjectivació de l’assagista polonès, menys sòlid. L’entorn laboral, familiar, el lloc de residència, són cada vegada realitats menys duradores, per no parlar de la pèrdua d’altres referents.

La veritat és que immers en un entorn en constant canvi, el subjecte s’ha de fer amb una identitat flexible i versàtil que li permeti fer front a les successives mutacions. De tot això saben bé els nostres joves, també els enginyers, obligats en els últims anys a marxar fora d’Espanya per poder exercir la professió.

Ve aquesta reflexió a tomb d’un projecte que he conegut fa poc, i és una editorial de nova creació i nou perfil: Memòries Edicions, dedicada a la redacció i edició de memòries i biografies de particulars. I ve a col·lació en un doble sentit. Primer, perquè encara que en un àmbit professional totalment aliè al nostre, posa de manifest l’esperit innovador de periodistes, filòlegs, historiadors i editors que, a la vista de la crisi del sector de la premsa i editorial, intenten trobar un nou nínxol de mercat. I, en segon lloc, en relació amb aquesta reflexió que els feia més amunt al voltant de la naturalesa líquida del nostre present i a la fràgil identitat de l’individu a la qual dóna lloc.
En aquesta tessitura d’individus en constant construcció i adaptació, la memòria i, en particular, la memòria escrita, és a dir, la que deixa algun rastre físic, em sembla com un ancoratge fonamental, potser l’únic possible. O millor, el més plausible, ja que és un nexe amb els que ens precedeixen però que perfectament podem traslladar amb nosaltres. És, de fet, part del material que ens ajuda a construir-nos. És, a més, mostra que, si bé aquests temps són especialment làbils, qualsevol vida, també en el passat, és plena de fallides i nous començaments.
L’escriptura autobiogràfica és una oportunitat per transmetre experiència personal i professional. Per conèixer-se i d’aquesta manera conèixer als altres: tasca bàsica per a qui ha de tenir alguna funció al capdavant d’equips humans, com bé saben els qui en universitats de referència com el MIT inclouen la narrativa autobiogràfica en el currículum acadèmic dels futurs directius de projectes i empreses. I, per descomptat, tant per a qui escriu les seves memòries com per a qui les rep com a llegat, és l’ocasió de compartir un fragment de vida: una experiència sens dubte enriquidora, curativa i emocionant.

 

Javier Muñoz Pascual es Ingeniero de Caminos, colegiado número 3383. Enginyer de Camins, col·legiat número 3383.

Jubilat des de l’any 2006, va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Renfe, com a responsable de manteniment d’infraestructures.

2017-12-22T11:28:13+00:00 22 desembre 2017|