Toni Millet

A la Nati i a la Neus
Als meus fills i als meus néts
A la vida

“Si res no ens salva de la mort, almenys que l’amor ens salvi de la vida. ”
Pablo Neruda

Em fa il·lusió que els meus néts llegeixin la meva vida, sobretot com va ser la meva infància, tan diferent de la seva. M’agrada pensar que, quan jo no hi seré, es miraran aquest llibre i comentaran la jugada familiar.
La meva experiència personal és dura però, tot i les desgràcies, sé que sóc un afortunat. El pitjor que hi ha és sentir-se un desgraciat. Jo la sé gaudir, aquesta vida. M’agraden els meus espais de solitud, no li tinc cap por, a l’inrevés, carrego piles perquè si sempre estic amb gent, les piles se’m van esgotant.
M’agrada mirar el mar, passejar pel bosc, veure la lluna i les estrelles.
Com un nen…

M’agrada una cita de Sèneca que diu: “Tenim dues orelles i una sola boca per escoltar el doble del que parlem”. Ho dic jo, que sóc xerraire per naturalesa. He sigut 34 anys professor i m’encanta enraonar, després de fer de professor durant tants anys, xerrar no és un problema, em puc enrotllar molt, m’és igual una hora, dues o tres. Diuen que sóc bromista i rialler. El sentit de l’humor em ve de la meva mare, que sempre va ser divertida, tot i les circumstàncies que li va tocar viure. Es va quedar vídua més jove que jo, als 33 anys. Només feia nou anys que s’havia casat i que s’havia acabat la guerra. Espanya era en plena postguerra.
Penso que la vida no té sentit sense els demés: la família, els amics, els companys, els veïns… Necessitem la comunicació amb els que ens envolten i és important tenir la capacitat de relació i d’empatia amb totes les persones.