Llibre de memòries de Xavier Agustí Viaplana

Xavier Agustí Viaplana

El ball del Tenes
Una història a Sant Miquel del Fai

  • Xavier Agustí Viaplana és professor d’educació física i psicopedagog, gran admirador de Michael Jackson, enamorat del saber i un gran curiós del passat que estima el present i vol el millor per al futur. Amb aquest llibre d’aventures ha aconseguit fer moltes coses, a més de divertir-se com un nen: conservar la saviesa del seu avi, Pere Brossa Camp; parlar de Sant Miquel del Fai, una meravella ecològica de Catalunya que perfectament podria ser la vuitena meravella del món; pregonar la veritable essència humana del gran artista Michael Jackson i escampar una mica de llum sobre el seu record, tan amarat dels defectes de la humanitat.
  • Aquest llibre vol que el testimoni del meu avi, Pere Brossa Camp, perduri per sempre. Fa anys que escolto embadalit els seus relats sobre costums antics, històries, llegendes… i sobre els espais dels Cingles de Bertí que ell coneix i no volem que es perdin. També és una defensa a la pagesia: ell ha viscut una dura guerra i la posterior recuperació. Hem d’estimar les persones grans, igual que els nens i les nenes. Els avis són els nens d’ahir, els que han fet els nens del demà, i hem de fer que tinguin un present i un futur millor.
  • Assegut damunt d’una grossa pedra vermella, sento les pulsacions del meu cor. Van molt a poc a poc… Em miro els estrips dels pantalons, els colzes plens de rascades i els genolls plens de sang. Em sento la cara bruta i cremada pel sol, i algunes llàgrimes em rodolen avall. Penso, cansat i abatut… que el meu interior és trist, mimètic amb la desolació que veig al meu voltant. Em sento sol, perdut a la vall i no tinc alegria. Crec que no hi ha res a fer, el meu món s’enfonsa, tot és caòtic, no tinc il·lusions, no tinc ningú, estic sol… Per què hauria de voler seguir patint? Tanco els ulls fortament, tanco els punys fortament, de sobte veig una llum que em desperta i em recorda que jo crec en la naturalesa humana. I sento una veu que diu: «La humanitat és capaç de tot». Les meves pulsacions s’acceleren… i em poso dret.