Pedro Rovira Rovira

L’avi del Pere Rovira, Francisco Rovira Parellada (1873-1940) era comercial comissionista de vins a doll i feia les seves operacions en places, mercats i comerços. La gent deia que era un home de paraula, intel·ligent i honrat. Va tenir terres pròpies i també va fer de rabasser de vinyes i camps.

El pare del Pere Rovira, el senyor Jaume Rovira Martí (1901-1968) va seguir el bon criteri del seu pare i va continuar treballant en el negoci del vi, però va donar un pas més: anava a cases pairals on elaboraven vi, en recollia mostres i les portava a vendre. Aquest sistema, que es va començar a utilitzar a partir del 1921, va ser l’inici de les cooperatives de vi.

Pere Rovira Rovira (1940) és hereu de l’ofici del seu pare i la passió del seu avi. Es va posar un punxó a la butxaca, va agafar la seva copa i va començar a treballar, tal i com ho havia après a casa. I va prosperar molt…

Gràcies als nostres avantpassats, ara soc qui soc i tinc tot el que tinc. Nosaltres, com a individus, no som res sense ells i, de vegades, tendim a oblidar d’on venim. Hem d’agrair els nostres èxits a aquells que ens van precedir. El meu avi i el meu pare van crear una herència molt important: la solvència de la feina ben feta i l’amabilitat de les persones. El meu pare deia: Més val repartir mel que fel, i així va escampar el seu llegat de bona persona.

L’EFECTE DOMINÓ DE LA MEL (Nota de l’editora)

M’encanta la meva feina i, especialment, quan em porta un exemple de persona com el Pere Rovira Rovira. No li he demanat omplir aquest espai en el seu llibre per fer la rosca a ningú, doncs sé molt bé que no li agrada gens ni mica. Només he demanat aquest petit espai per agrair a la vida el fet d’haver-lo conegut.

¿Qui diu que fer un llibre és una tasca senzilla? Previsor fins a la medul·la i treballador constant i tenaç, reconec que escriure aquest llibre ha estat un propòsit difícil. No obstant això, ara que hem acabat, puc dir que admiro la seva capacitat d’implicació en la feina, des de la visió del telescopi fins a la del microscopi. També m’agrada la seva manera de tenir en compte totes les persones que l’han ajudat a la vida i la seva perseverança per no oblidar-ne cap. Valoro la seva manera de cuidar el detall i l’envejo per incansable i pacient. El Pere Rovira Rovira té el poder de respirar a fons per inhalar paciència i que no se li noti gens, sinó tot el contrari, que està cansat de corregir i repassar. En comptes de demostrar cansament, mostra un somriure i diu: vinga, ja veuràs que ho farem ràpidament i quedarà preciós això, estic content.

Puc assegurar que allò que deien a casa seva de “més val repartir mel que fel” ha quedat imprès als seus gens d’una manera encomanadissa, dolça i valuosa. Aquestes ensenyances ja les he fet meves per sempre.

Son paraules sinceres. Gràcies de tot cor pel teu exemple.
Rosa Serra Majem