Gerardo Martínez Lastra Arechavala
Fes el bé i no miris a qui
Estimat Pare,
Aquest llibre l’haguessis volgut escriure en vida, tu m’ho vas dir en múltiples ocasions. No sé si vas viure enyorant al teu estimat pare que va marxar tan aviat, potser els teus viatges van ser una recerca inconscient d’aquesta figura paterna. El que sí sé, perquè tu m’ho vas explicar, és el gran respecte que et van inspirar el pare i la mare durant tota la seva vida. Encara que vas néixer a Mèxic sempre vas sentir un gran afecte per Espanya; recordo que em vas explicar que el teu pare volia tornar algun dia al seu país amb tota la seva família. Els viatges que vas fer a Ribadesella els vas gaudir molt i et s’acostaven al teu pare i als teus arrels.
La teva història és digna de ser explicada i, per descomptat, de ser imitada. És una història d’amor, treball i esforç. Recordo com et senties d’orgullós quan explicaves que el teu primer treball va ser escombrar en una ferreteria i que després vas arribar als més alts llocs en les empreses en què vas treballar. Aquesta gran il·lusió amb la qual vas fundar la teva empresa el 1972 pensant que amb la millor de les sorts arribaries a tenir els diners just per mantenir la teva família. Ningú es va imaginar que aquesta petita empresa anava a enlairar tan ràpid. Li vas donar feina a molta gent, alguns d’ells van emprendre nous camins però es van emportar un gran exemple.
La meva mare, la teva dona Martha Eugènia, sempre va creure en tu. Ella va ser una dona que només va tenir ulls per a tu. Vas tenir quatre fills i onze néts, i tots et trobem molt a faltar i t’estimem profundament.
Hauria estat millor que tu mateix expliquessis la teva història en vida; no va ser possible, però vas deixar un gran llegat com a testimoni del teu pas per aquest món i això és el que vull compartir amb les persones que et van estimar en vida.
A mi em vas deixar molt belles lliçons de vida que m’acompanyen en el meu propi camí.
Con amor, tu hijo, Gerardo.
“El 1972, Gerardo tenia 34 anys i ganes de crear la seva pròpia companyia. Des que era un nen, ell s’imaginava com en una d’aquestes escenes de les ferreteries dels xinesos, que mentre atenen el client prenen la seva sopeta de fideus darrere el taulell. Mai va imaginar que en poc temps, el negoci arribaria a aquest nivell, i que li canviaria, fins i tot, el seu estil de vida…”
Gerardo, anomenat així en homenatge al seu oncle, primer asturià de la seva família a emigrar a Mèxic va ser posseïdor d’una vida plena. Optimista convençut, ni un sol dia i fins al seu últim segon, deixo d’estimar la vida i de gaudir cada instant. Vacilador, bromista, sociable i carismàtic, va deixar empremta en cada persona que el va conèixer.