Project Description

Foto de el llibre de memòries "La realitat supera la ficció", d'Antonio Lorenzo Seoane

Antonio Lorenzo Seoane

La realitat supera la ficció

  • Heus aquí la vida d’un home lliure que ha viscut mil aventures i mai s’ha deixat vèncer per l’adversitat. La vida d’Antonio Lorenzo és un exemple de tenacitat, emprenedoria i valentia. Va néixer en una casa de camp sense llum elèctrica, sense bany, sense cuina de butà i sense calefacció, on l’única urgència era impedir que plogués dins. Quasi no va poder anar a l’escola, però va ser capaç d’escriure aquest llibre on explica tota la veritat de la seva vida. La sort ho va acompanyar sempre perquè, per més que ensopegava, aconseguia aixecar-se. No hi ha home amb més oficis exercits i més diverses passions. Antonio Lorenzo va aconseguir tot el que es va proposar, a vegades contra vent i marea, a vegades contra l’enveja humana, una cosa que el seu cor mai ha sentit. La de l’Antonio Lorenzo és una vida de pel·lícula. La realitat supera la ficció i aquest llibre ho demostra.
  • La meva infància no va ser com la de molts altres nens. Amb vuit anys, no sabia què era una joguina, no havia provat mai els caramels ni les galetes, els Reis no passaven per casa meva, jugàvem descalços amb una pilota feta de draps i tota la roba que tenia era heretada del meu germà. Fins i tot en el dia de primera comunió, portava els pantalons i la jaqueta del Tonino, un xaval de Verín. Però, encara que mai vaig ser un nen amb l’habitació infestada de ninots o el puny ple de dolços, sí que em vaig convertir en un home d’abundàncies: em vaig casar dues vegades, vaig tenir sis fills i vaig exercir més de quaranta treballs diferents. No em vaig quedar curt.
  • Dels meus sis germans, jo sempre vaig ser el diferent. Era rebel, solitari i sempre buscava una cosa nova que fer. Tenia molt clar que, tan aviat com pogués, marxaria de casa. No era una persona conformista. Les meves idees s’enlairaven de les d’ells, anava a contra corrent i aquella manera d’enfrontar-me al món, em va portar més d’una anècdota. Moltes d’elles es van donar a la primerenca edat dels 8 anys, però tot i haver passat tant de temps des de llavors, han sabut quedar-se amb mi fins al dia d’avui.
  • M’agradaria que tots aquells que llegissin aquest llibre, es detinguessin en aquells primers anys, en aquell temps d’aspecte jove i ànima lliure. Ara, que miro el passat sota una mirada una mica més distant, observo que potser no vaig tenir temps per a aprendre a ser d’una altra manera, no com a mi m’hagués agradat. Tinc 65 anys, estic jubilat i desitjo que el meu cap descansi, que deixi de donar voltes, per a així poder gaudir llegint cadascuna de les històries que han escrit la meva vida; un viatge carregat d’oportunitats perdudes, però en el qual sempre he aconseguit el que em proposava. El meu nom és Antonio Lorenzo, soc un aquari amb una història complicada i explicaré tota la veritat. Tot el que aquí relato és la pura realitat de la meva vida.