María José Fuster Brunet

He descobert que el meu net Jean, de 14 anys, escriu des de fa alguns anys unes poesies precioses. Amb la il·lusió de poder compartir amb ell l’afició i les inquietuds, he buscat entre els meus papers algunes de les que escrivia jo. Per descomptat, no són obres literàries, simplement són vivències de la seva àvia que, vull pensar, potser li agradarà llegir.

El meu net Guillermo encara és molt petit per a interessar-se per aquestes coses, però com és intel·ligent i sensible, crec que també les apreciarà com a testimoniatge d’un món que també li pertany.

Per ells! Amb tot l’amor del món.

Qui dediqui temps i atenció a les «pseudo poesies» que es mostren en aquesta publicació, té una excusa, o, almenys, un intent de justificació. Aquí està.
Començaré dient que em vaig casar el 1972. Vaig deixar una casa sorollosa i plena de gent (vivia amb els meus pares i els meus tres germans) per un pis on estava pràcticament tot el dia sola. També vaig canviar un poble de poc més de 300 habitants, on tots érem amics o família, per una ciutat com Barcelona, on no coneixia ningú. I cal recordar que en aquells temps no existien mòbils i, quan sol·licitaves que et posessin un telèfon a casa, calia esperar molts mesos per que te l’instal·lessin. Així, doncs, com em trobava sola, vaig començar a parlar amb mi mateixa.

Aquest recurs de l’escriptura va durar uns deu anys, temps durant el qual van néixer els meus dos fills, vaig trobar feina, vaig començar a estudiar… Després vam anar a viure a Roma i allí ja no tenia temps per a poesies. Afortunadament.

Sentir que es un soplo la vida…

Alfredo Le Pera

Lletrista i escriptor de Volver (Carlos Gardel)

Sé que aquesta espècie de poemes no tenen més mèrit que l’haver sobreviscut a cinquanta anys d’existència i set mudances (Barcelona-Roma-Brussel·les-Camp), però m’agrada poder-los compartir.

María José Fuster Brunet

Si les seves memòries van ser anomenades per ella mateixa «senzill llibre de records», a aquest llibre el denomina llibret sense mèrit i als poemes, espècie de poemes i «pseudo poesies». Bé, reitero que un dels trets destacables de la personalitat de la Finín és la humilitat. No l’afalagaré molt perquè sé que no és del seu grat, però ja em coneix i sap que soc sincera (o no soc) quan dic que m’ha encantat conèixer la seva faceta de poeta perquè els seus poemes obren un accés directe al seu interior. Aquesta petita compilació de versos senzills aconsegueix una profunditat encara superior de la que aconsegueix en les seves memòries… això és sincerar-se.

Rosa Serra Majem

Escriptora i editora. Fundadora i directora de Memòries Edicions.