Durant cinc anys he fet aquesta pregunta a moltíssimes persones: Li agradaria tenir el llibre de la seva vida? Ho faig per saber més coses sobre la meva feina i per deformació professional: sóc de natural preguntaire. Només he trobat a dues persones que m’han dit que no, que la seva vida no interessa a ningú i que no tenen necessitat de comunicar les seves experiències vitals.

Una era una senyora de 92 anys que viu al meu barri i que un matí em va abordar quan jo sortia del pàrquing. Em va dir: “Vostè té molta feina”. Com ho sabia? M’acabava de veure en televisió on feia una estona havia parlat dels motius pels quals les persones decideixen fer el llibre de la seva vida. Ara conversem cada vegada que ens veiem. És una dona increïble, sembla que tingui 30 anys menys per l’agilitat del seu cos, la seva cara, i per la seva ment oberta. No té fills, mai no s’ha casat.

L’altre va ser un empleat de banca que em va dir que a ell el li havia passat res especial. Em vaig quedar perplexa i em vaig aventurar a dir-li: “Una vida sense esdeveniments? Que estrany! “El escodrinyi com a una cosa rara. Ell va insistir: “La meva vida és tremendament normal i avorrida. Em llevo a les 7, em vaig al banc, surto a les tres i vaig a casa a dinar. A les tardes faig esport, això és tot. “Li vaig preguntar si no tenia família, aficions, records, somnis … Es va limitar a arronsar les espatlles i contestar:” Sí, el normal “.

Què és el normal per a vostè? Ja no vaig preguntar més … Aquest dia vaig comprendre que no existeixen “vides avorrides” sinó persones que potser no necessiten explicar res.

El llibre de la seva vida – Biografies per encàrrec

Fa gairebé tres anys que hem començat i tenim més de 40 llibres escrits i publicats. Ja disposem, llavors, d’algunes dades fiables per saber quins són els motius pels quals les persones volen tenir el llibre de la seva vida.

El primer és satisfer la necessitat de COMUNICAR les formes pròpies de veure i de viure la vida. Escriure el llibre de la seva vida és donar-se una gran oportunitat per comunicar les síntesis a què hem estat capaços d’arribar. És a dir, tan important és comptar les experiències viscudes, TRANSMETRE experiència i coneixements a les generacions successives, com ser capaços d’expressar els nostres aprenentatges. No és habitual tenir un micròfon i un altaveu a la nostra disposició i, encara menys, deixar aquesta veu escrita, de manera que és important aprofitar l’ocasió per dir coses importants per a nosaltres. D’aquesta manera ens convertim en “mestres” del nostre cercle de lectors: el nostre coneixement els pot ser de gran ajuda. Amb tot això aconseguirem COMPARTIR i apropar-nos a les persones que ens han de llegir. És sorprenent descobrir les reaccions que el llibre de la seva vida pot provocar en elles. I també en nosaltres mateixos, perquè una de les accions més importants que aconsegueix és ALLIBERAR i RESOLDRE conflictes emocionals. Moure sensacions. EMOCIONAR, al cap i a la fi.

 

Rosa Serra Majem
Directora Memorias Ediciones