El dia 5 desembre del 2014 vam rebre una trucada important:

-Bona Tarda, em dic José Pereira Pintos. Vostès són els que realitzen biografies per encàrrec??

-Sí, Som Memòries Edicions, fem llibres de memòries per encàrrec.

-Però Vostès també les escriuen? És que jo no tinc mà per a l’escriptura.

-No Es preocupi, nosaltres les escrivim i les editem.

-Quina Meravella! Pot venir ara?

 

Gairebé se m’escapa una rialla. Faltaven 20 dies per Nadal; teníem dos llibres entrant a impremta i tres més a correcció i maquetació. I tots volien regalar els seus llibres de memòries per Nadal.

Va dir que estava malalt, però que, de totes maneres, tenia pensat viure molt, encara. Era cert, Pepe és vida en estat pur, per això el seu llibre de memòries, que ja està escrit, acaba d’aquesta manera: “Estic d’acord amb Sòcrates quan diu que l’home té sempre més futur que passat, fins i tot en el seu llit de mort. La vida no acaba aquí, estic segur. ”

En fi, tot això per explicar que, després de conversar una bona estona per telèfon amb el Pepe em va convèncer i, el dia 10, ja estava asseguda al sofà de la seva casa provisional, realitzant la primera entrevista. Quina vida tan increïble la del Pepe! De nou la realitat superava la ficció i es demostrava el punt de partida de Memòries Edicions: Totes les vides mereixen ser explicades.

Els fragments entre cometes pertanyen al llibre de memòries de Pepe Pereira.

Pepe Pereira Pintos (Vigo, 1936 – Brasilia, 2015) va realitzar la seva biografia per encàrrec.

“El meu pare era ferroviari, de manera que es va fer càrrec del bar de l’estació de Filgueira, on ens vam traslladar a viure l’any 1941, quan jo tenia només cinc anys. El fred de la plana, el vent, la via, l’enrenou de l’arribada i la partida dels trens … la imaginació meva marxava amb ells.”

I va marxar, molt jove. Una tarda, quan passejava per La Castellana amb el seu estimat cosí Juan, va veure una notícia sobre Brasília al diari que canviaria el seu destí: es va llançar a l’aventura, va aconseguir afermar seva vida allà i en va arribar a ser Cònsol Honorari. Una altra tarda, molts anys després, la casualitat va fer que s’unís a un grup d’espanyols que anaven de visita a Geòrgia, país alliberat de la URSS. Va arribar a ser assessor personal del govern. Les anècdotes que Pepe explica en les seves memòries són simplement increïbles!

Però el més important de tot és el llegat que ens ha deixat, el seu exemple inoblidable, l’home bo, honest, generós, creatiu, espiritual i optimista que mai oblidarem. Se’ns va ficar al cor el primer dia i ja hem fet les nostres algunes de les seves importants ensenyances:

“L’optimisme condueix a la pau, l’alegria i la victòria”
Pepe Pereira Pintos

M’encanta ajudar les persones com Pepe Pereira a dir tot el que necessiten comunicar. Em sento afortunada de poder realitzar llibres de memòries per encàrrec, per a les persones que volen deixar un llegat escrit. És un treball preciós que realitzo amb passió, posant-me en la pell del que ha viscut i necessita explicar la seva manera de veure i viure la vida, transmetre les seves experiències vitals o els seus coneixements professionals.

Li dono les gràcies, encara que ell sap molt bé, allà on es troba, a Nosso lar (Casa nostra) que li estic molt agraïda perquè m’ha ajudat molt amb el seu exemple, el seu optimisme i la seva vitalitat. Li envio una abraçada amb l’esperança de tornar-lo a veure un dia. Descansa en Pau.